EDUCAR EN TEMPS DE CORONAVIRUS

Els alumnes de l’institut Collbllanc no l'oblidaran mai 

Aquest curs 2019-2010 ha estat un curs que els alumnes de l’institut Collbllanc no oblidaran mai. Hi ha dos fets que van marcar un abans i un després per a tots: l’explosió del 14 de gener que vam patir al polígon de l’empresa IQOXE i el tancament de l’institut amb l’inici del confinament per la pandèmia del coronavirus. L’any començava de manera estranya, questionant la nostra seguretat, el nostre dia a dia, la nostra normalitat. Potser només era el preludi del que arribaria uns mesos més tard: una nova malaltia que ho posaria en dubte tot. 

Una de les paraules que més s’han sentit aquests dies, a part de coronavirus és, sens dubte, escola. Hi ha un abans i un després de la pandèmia del covid 19 en tot, però en l’escola el debat ha estat i està a l'ordre del dia. No ha estat un final de curs fàcil per a ningú. L’hem hagut de donar per acabat bruscament, seguint dia a dia instruccions improvisades per les exigències d’una malaltia desconeguda. Ens hem quedat sense l’espectacle, sense la graduació i les oportunitats que comporten aquests moments, de compartir, d’estar junts famílies, alumnes i professorat; de gaudir, de riure i d’aplaudir-nos els uns als altres. I si el final no ha estat fàcil, el proper curs es preveu incert i difícil. Podrem tornar a les aules amb seguretat? Estem preparats per un altre confinament? Tindrem els mitjans digitals garantits per a tots? Davant de tants interrogants només podem actuar amb humilitat, sentit comú i molta il·lusió per tirar-lo endavant. Això sens dubte també serà un bon ensenyament per als nostres alumnes. I no serà l’únic. 

D’aquest confinament també n’hem sortit reforçats. Hem après coses noves i n’hem retrobat d’altres que ja sabíem, però que no recordàvem. Hem après a comunicar-nos d’una manera diferent, hem descobert que ho podem fer tot on-line: estudiar a distància, fer la compra a distància, fer classes a distància de tot tipus, visites virtuals a qualsevol lloc del món, lectures grupals, recitacions de poemes, karaokes, cassolades, aplaudiments, concerts en grup i fins i tot ballar i cantar des d’un balcó. Sembla una paradoxa que l’ altre s’hagi convertit en el teu enemic, que el contacte ens emmalalteixi i que ens n’haguem de protegir amb una màscara. Ens acostumarem a aquesta nova normalitat? Ho haurem de fer perquè no ens queda més remei, però enyorarem el contacte, les abraçades i els petons. 

Per més tutorials que hi hagi a Internet per explicar continguts, hem vist que no hi ha res que supleixi el mestre, que sap com acompanyar als alumnes i res com el caliu dels companys de la classe. Això afortunadament no ha canviat. Seguirem acompanyant-vos un curs més, de la millor manera que podrem, omplint les aules de rialles, d’il·lusions i de corredisses un curs més, com ho hem fet sempre. 

 INSTITUT COLLBLANC, professora Meritxell Blay Boquera