Una experiència per no oblidar mai
Representar l'institut en el concurs de relat breu de la fundació Coca-Cola ha estat una experiència única i irrepetible però també a l'hora una mica intrigant. Quan vaig entrar a la sala em vaig quedar sense paraules. Hi havia molta gent de Reus, de Cambrils i d'altres llocs de la província de Tarragona.
La sala era molt gran i tot era com si nosaltres fóssim universitaris de debò.
A l'inici, una senyora ens va felicitar per ser-hi allí, i ens va instruir sobre el que havíem de fer. Aquest any calia incloure una frase a la redacció: "Tinc la riquesa de no voler ser ric", la frase d'un poeta català, d'en Joan Brossa.
Va ser una experiència molt bonica i inoblidable.
Hakima Benyakhlef, 2n ESO C
En arribar ens va tocar esperar una estona fins començar la prova, ens vàrem reunir i quan ja hi érem tots vàrem anar a la sala on s'havia de fer la redacció. Allí hi havia moltes taules, ben ordenades, era un aula molt gran de la Universitat Rovira i Virgili.
Una mica més tard van entrar moltes persones per presentar el concurs; ens van explicar la temàtica i donar les instruccions. Calia incloure a la redacció una frase d'en Joan Brossa:"Tinc la riquesa de no voler ser ric"
Vàrem començar l'escriptura de la narració, que havia d'ocupar només 1 full, i, en acabar, ens van regalar una samarreta, una llibreta i una Coca-cola".
Una experiència per no oblidar mai.
Estel Maestre, 2n ESO E
Al principi vaig pensar que no m'agradaria (no m'agrada gaire escriure redaccions). Però ja que anava amb una amiga em va semblar millor.
Vaig veure una universitat per dins i vaig entrar a una sala molt gran. Hi havia unes 120 persones.
Quan vam arribar sobre les taules hi havia una ampolla d'aigua, un bolígraf i papers per escriure la redacció.
Ens van explicar que havíem de fer una redacció sobre una frase de l'escriptor Joan Brossa. Aquesta frase era "Tinc la riquesa de no voler ser ric". Aquesta frase havia de sortir al text subratllada.
Teniem 2 hores per escriure i quan vam acabar ens van donar una llibreta, una samarreta i una coca-cola.
Em va agradar bastant anar-hi.
Nil Salla Nebot, 2n ESO D
Quan els professors m'ho van plantejar, hem va semblar iteresant perquè a mi m'agrada molt escriure.
Quan vaig arribar, vaig veure com era el concurs i vaig saber tots els viatges que fan els guanyadors. En aquell moment em vaig posar molt nerviosa i tenia moltes ganes de començar.
Hi havia molta gent, cosa que m'agrada molt, gent que venia de totes les parts de Tarragona. Quan vam entrar, ens van donar el tema sobre el que teníem que escriure el relat i va durar aproximadament dues hores.
Hem va agradar molt i va ser molt divertit.
Manal Ziani, 2n ESO B