La necessitat de manifestar-se en la societat actual


De tant repetir-ho, ens acabarem creient que algú, o alguns, dels que en diem ''els de dalt'', tenen poder sobre nosaltres. Ells són els de dalt i nosaltres els de baix, o com va la cosa? 

nuvol creat amb tagul






La veu humana, quan s'alça, traspassa qualsevol poder que impedeixi que s'escolti. Quan jo, tu, ells i tots aixequem la nostra potent veu i tirem cap amunt tota l'energia per dir que sí, que no o qualsevol altra opinió, ens estem donant a conèixer públicament, duent a terme l'acció de manifestar-nos i ens estem mostrant com a conjunt. 

Però quina necessitat hi ha de dur a terme tot això? No seria més fàcil i simple quedar-se quiet i mut? 

Manifestar-se avui dia és quasi una acció obligatòria per a aquell que no vol ser manipulat, reprès o minimitzat respecte als seus deures i drets. Manifestar-se és formar un conjunt d'humans que pensem amb raó i unim les nostres idees, pensaments, desitjos, reivindicacions,... tots ells suposadament relacionats i iguals. 

Aleshores, no ens hem de manifestar i aixecar-nos sense por, veient com és el món actualment? Veient que ànimes innocents moren i infants angelicals mai paren de plorar? Observant com veus potents i segures que desperten el món per un instant són apagades per uns inútils? És que l’ésser humà ha perdut la humanitat, l’empatia? 

Tenim un cor que s'encongeix en veure que la llum de la justícia s'apaga, que la pau és un terme cada cop més llunyà a nosaltres i que sembla que ens estem matant els uns als altres. La millor solució és a través de les manifestacions, primer parlant i dialogant, i si no t'escolten, llavors alça la veu enlaire dignament i estigues segur/a de tu mateix/a i dels teus arguments, i mai tinguis por, així apreciaran la valentia del teu cor.

En poques paraules, la necessitat de manifestar-se en la societat actual és total, perquè en un planeta habitat teòricament per éssers racionals com el d'avui dia, hom no s'ha de quedar callat, ni reprimit ni espantat. Tot el contrari: ha d'involucrar-se en la societat i encara que no valgui res, ho és tot, ja que agrupant tantes persones com ell, dignes, segures i sempre amb el cap dret, arribarem a formar una societat on regni el respecte mutu.

Khadija Oulhaj, 1r Bat B